Parlar català, sentir-se aragonès

Parlar català, sentir-se aragonès

L’alcaldessa de Mequinensa: “S’ha de distingir entre ser, sentir i parlar”

catalan en aragonHi ha unes comarques aragoneses frontereres amb Catalunya a l’altura de Lleida que uns les anomenen Aragó Mitjà; d’altres, Baix Cinca; d’altres, Franja de Ponent. Encara que se senten aragonesos fins a la medul·la, molts dels seus 60.000 habitants parlen català. Però hi ha qui assegura que el que parlen en realitat és aragonès antic derivat del llemosí, un dialecte de l’idioma occità.

“Sobre la qüestió lingüística sempre he dit que a Fraga no tenim cap problema perquè ens identifiquem perfectament amb la nostra manera de parlar”, assegura Santiago Escándil, alcalde de Fraga, del PP. “Tot i que nosaltres aquí sempre ho hem anomenat fragatí, tenim molt clar que tot ve del mateix i no hi ha hagut cap problema. I potser s’ha intentat massa fer servir l’idioma per separar en lloc de per unir”, afegeix.

Escándil creu que “Madrid s’ha equivocat en no reconèixer les diferents formes de llengua que hi ha a Espanya”, i subratlla: “A Fraga som molt aragonesos, ens considerem espanyols, però mai hi ha hagut cap rebuig al català ni a Catalunya, al contrari, perquè vivim al costat i tenim molts vincles, sobretot amb Lleida. Hem viscut molt de cara a Lleida en tots els àmbits. Anem al cinema, a la universitat, a l’hospital, hi naixem, tots hi tenim algun parent…”.

Però gent com Ángel Hernández, fundador de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO), denuncia que “l’objectiu és la catalanització de l’Aragó”. “El problema és els Països Catalans. És un problema polític, no és un problema lingüístic. Estan fent servir la llengua com a cavall de Troia per ficar-se a tot arreu, per crear aquesta unió que no existeix: el valencià és català, el mallorquí és català, el que es parla a l’Aragó Mitjà és català, el que es parla al sud de França és català. Tot és català, quan és una mentida com un piano”, afegeix, apassionat. “El que es parla a Fraga és l’aragonès antic, que s’assemblava molt al català”. Una tesi a la qual va donar suport el Govern aragonès amb una llei que es refereix al català parlat a la zona com a “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, que els crítics de la llei l’anomenen sarcàsticament lapao.

Magda Godia, alcaldessa socialista de Mequinensa, creu que barrejar llengua i territori “mostra un desconeixement total de la realitat en aquests pobles de la Franja i és crear problemes on no n’hi ha”. “Sempre hem defensat que som pobles de l’Aragó de parla catalana i que cal distingir tres conceptes: ser, sentir i parlar. Jo sóc de l’Aragó. Cadascú sent el que sent. I quan parlo de llengua només parlo de llengua. Amb la llengua que parlo sé que tinc unes relacions extraordinàries amb Catalunya, on també parlen la meva llengua. Per tant, la llengua ens uneix, no ens ha de separar”.

“Fa molt mal que a l’Aragó s’interpreti la llengua com una confrontació en comptes de veure-ho com una riquesa, en lloc de pensar com una comunitat que té tres llengües i les hauria de cuidar i potenciar. Jo envejo com Catalunya defensa i protegeix la seva llengua. Voldria que l’Aragó fes exactament el mateix”, diu Godía.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *