“LAPAO”, EL DARRER INSULT ?.

 

Crec que el problema bàsic de la Franja, millor dit, dels habitants de la Franja, és un problema d’índole emocional, de mentalitat si voleu. És a dir, la seua adscripció a una entitat políticoadministrativa -per a la majoria una simple “regió espanyola”- anomenada Aragó -de fet “Aragón”-; en la majoria dels casos, d’una manera mecànica i irracional, per inèrcia, “perquè sempre ha sigut així”. Aquesta adscripció és el més semblant a un dogma de fe, que ningú té la gosadia d’analitzar i, menys, de desmentir.

En aquestes alçades de la història els dogmes de fe ja haurien d’ estar més que periclitats i substituïts pel lliure raciocini, per això no és de rebut continuar amb actituds i concepcions intocables. Cal poder analitzar el perquè de les coses sense tabús ni complexes. I en el cas dels ciutadans de la Franja cal poder exercir la pròpia llibertat de pensament, sense condicionants aliens i interessats, per a poder analitzar desapassionadament i objectivament totes les dades: històriques, polítiques, lingüístiques, antropològiques… I arribar a les pròpies conclusions, sense pors! Potser aquí rau la principal dificultat: les evidències i els raonaments científics ens poden dir una cosa, però en canvi, les nostres emocions, de manera inconscient, ens poden fer negar aquestes mateixes evidències. Segurament és el que els passa a molts habitants de la Franja, que racionalment poden arribar a percebre que entre ells i la resta de catalanoparlants no hi ha barreres però que en canvi estan condicionats emocionalment per determinats dogmes i lligams artificials: la suposada “aragonesitat”, que ben bé no se sap massa que és, a banda d’uns quants tòpics de cartró pedra…

Aquesta és la clau de volta, acabar amb aquesta situació de doble lligam i poder trencar aquests llaços emocionals, basats en l’arbitrarietat i la tergiversació, i que tan sols beneficien realment uns pocs; per dolorós que siga. És una tasca d’higiene mental col•lectiva. Es tractaria d’incentivar una mena de catarsi social, per alliberar-se emocionalment i poder decidir lliurement la pròpia adscripció nacional, i d’una manera democràtica, sense forçar ningú, però oferint-li les eines o ferramentes necessàries per a arribar a ser plenament adults.; segurs com estem que la raó -en el sentit científic del terme- és de la nostra banda, tot i que siguem també sabedors que de vegades amb la raó no n’hi ha prou per avançar… Aquest és el principal repte i la clau de volta de tot plegat pel que fa a la situació a la Franja. I precisament en aquests moments, amb la instauració de l’oprobiosa denominació de “lapao” per a la llengua, es quan es veu la necessitat de fer aquesta ineludible tasca d’higiene mental….

No podem continuar més en aquesta situació, per fer un paral.lelisme, els habitants de la Franja, com a col.lectiu, es trobarien com aquella esposa sotmesa a un marit despòtic que la té collada en tots els ordres i no li permet que decideixi per si mateixa si es vol separar…. Potser ara a moltes persones se’ls han obert els ulls; cal saber aprofitar la situació i les energies generades per una justa indignació i establir les bases per a una nova fase reivindicativa.

Quim Torrent

PUBLICIDAD

4 Comentarios

  1. Menos mal que estás tú para decirnos que no nos sentimos aragoneses , sino catalanes. Cierto es que cada vez me siento más a gusto con esa Cataluña limítrofe, que nos abre los brazos para que compremos en sus tiendas, para que nuestros hijos vayan a sus universidades, para alquilar sus pisos de estudiantes en su capital, pero que nos recuerda que nuestro sitio está en el hospital de Barbastro.
    Claro que las decisiones que vienen de Zaragoza son denigrantes, y las que vienen de Cataluña integradoras. Te recuerdo, que existen más zonas de España en esta piel de toro en las que no se habla la lengua de su país o de su comunidad autónoma, sino la de al lado y no por eso se siente diferentes (zonas limítrofes entre Galicia y Castilla y León, entre Portugal y España; entre Logroño y el País Vasco)
    .Una cosa es hacerse oir y otra bien distinta ser tan ruin como para usar expresiones como: ” la suposada “aragonesitat”, que ben bé no se sap massa que és, a banda d’uns quants tòpics de cartró pedra…” Si le damos la vuelta, pasa exactamente lo mismo con esa “catalanidad” que tan bien están construyendo algunos, manipulando lincluso la historia.
    Resulta patético que por una decisión política intentéis arrimar ” el garbanzo a vuestra cuchara” Tampoco estaría de más que explicarais que el principal cachondeo del LAPAO viene de Cataluña. Y ya de paso, recomedar que dejéis de llamar a esta página, de información, puesto que sería mejor llamarla de opinión, incluso de política.
    Me parece a mi que estais pinchando en hueso.

  2. dogmes i lligams artificials: la suposada “aragonesitat”, que ben bé no se sap massa que és, a banda d’uns quants tòpics de cartró pedra

    Muy bien. Aragón cumplirá 1000 años dentro de 15. Eso son casi 700 mas de los que tiene Cataluña (no los condados que la integran, Zaragoza, por ejemplo, tiene más de 2000).

    Un saludo cariñoso a los de la francha de Llevant.

    PD. Diría alguien desconocedor de la relación entre Aragón y Cataluña que Aragón hace contínuos desplantes a Cataluña ( “¿¿Darrer insult??”) cuando es al revés.

    – Robo de una gran colección de bienes en la franja.
    – Dificultades para acceder a la sanidad en Cataluña (7000 millones de € compramos los aragoneses a Aragón, tengo casa en Altafulla).
    – Engaño interesado de los límites entre Aragón y Cataluña. Ahora una generación entera creen que el Aneto y la franja son históricamente catalanes, cuando en realidad, Lérida fue Aragonesa.

    Me parece perfecto que cumpláis vuestras aspiraciones y que se respenten, pero podríais empezar a respetar a vuestro vecino.

    Por cierto, entiendo y hablo perfectamente catalán. Soy de la francha.

    Saludos.

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*